EMPATITZEM AMB ELS NOSTRES PADRINS I PADRINES

AVUI VOLEM MOSTRAR-VOS UN ARTICLE D'OPINIÓ!
AQUEST ÉS ESCRIT PER LA TERAPEUTA OCUPACIONAL MIRIAM RIGUAL.
ESTEU D'ACORD? OPINEU I COMENTEU!

La societat és extremadament dinàmica i canviant, en conseqüència, podria afirmar que la família d'avui no és la mateixa que la família del passat. Lamentablement són els nostres padrins els quals pateixen més els canvis d'estil de vida.

Tanmateix mai vam pensar que la lluita de la dona per la igualtat i la incorporació en el món laboral ens portaria fins la ruptura del clàssic model familiar i la consegüent adaptació de la societat.

Quant als padrins que avui en dia es troben sense un familiar directe que s'encarregui de la cura que necessita una persona depenent, no podem fer res més que adaptar-se a alguna de les residències geriàtriques escollides per el familiar. Però això té les seves conseqüencies per a la persona: 

D'una banda, cal parlar sobre el gran sentiment d'abandonament que probablement sofriran, ja que, sobretot les àvies, sempre han tingut la cura del familiar, però ara els seus familiar no poden tindre cura d'ells.

D'altra banda, hem de reflexionar sobre la senectut: inevitablement la darrera etapa de la vida. Deu de ser molt difícil assumir que segurament aquesta residència tan gran, impersonal, freda i desconeguda serà la ultima llar.

Així dons, la persona podria sofrir una sèrie de problemes emocionals i psicològics: depressió (un dels síndromes geriàtrics mès important), ansietat, solitud, por, aïllament, apatia..

A més, la població geriàtrica pateix una o més malalties cròniques que afecten greument la seva salut i autonomia personal (demència, parkinson, malalties cardio-pulmonar, etc.)

Per concloure, és necessari que tot el personal treballador de les residències geriàtriques estigui adequadament qualificat per treballar amb la població geriàtrica. Així com unes instal.lacions correctament adaptades a les necessitats del col.lectiu amb el fi de potenciar la autonomia personal. Tot aixó amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida en els últims anys de vida dels padrins i padrines. 

Els padrins i les padrines també són protagonistes!

Avui, us volem presentar dos llibres ben diferents però tots dos tenen com a protagonistes aquestes persones tant estimades com són els padrins i padrines:

L'ÀVIA NECESSITA PETONETS, d'Ana Bergua i Carme Sala.

Un conte ple de sensibilitat sobre el valor de l´amor i la tendresa, especialment entre els néts, davant la vellesa i les malalties degeneratives. El llibre pretén fomentar el respecte envers les persones grans i ajudar els més petits a veure l´envelliment i els processos de deteriorament mental associats com una cosa natural i, sovint, inevitable. A més d´exposar algunes accions recomanades per estimular la memòria, les autores proposen un remei infalible per tal d´apaivagar els processos degeneratius: amor, tendresa i molts petonets.

Pensem que és complicat moltes vegades explicar a un nen o nena el que li passa al seu padri o padrina, ja que encara no entenen que comporta fer-se gran o patir una demència. Per això valorem l'alternativa que ens presenta Ana Bergua.

AVIS I ÀVIES, de Teresa Clua.

Els protagonistes d’aquest llibre podrien haver estat pirates, aventurers, herois, acròbates, bruixes o fins i tot extraterrestres. De fet, són una mica de tot, però dissimulen i es disfressen d’avis i àvies.

Les històries d’aquest llibre podrien haver passat al mar, a la selva, a l’edat mitjana, al circ, al món fantàstic, o fins i tot a Júpiter. De fet, tenen una mica de tot, però dissimulen i se situen en un poble, en un bosc.

Us presentem uns protagonistes aparentment senzills i unes històries que sembla que sorgeixin de la quotidianitat. Però tot plegat no és així, ja que darrere de cada avi i de cada àvia, darrere de cada conte, s’hi amaga un relat ple de valentia, de tendresa i de fantasia.

Petits i grans, no deixeu que les històries dels avis i les àvies s’extingeixin! 

Segur que a tots i totes els padrins i padrines ens han estat explicant històries, i si hi pensem una mica ens en vindrien moltes a la memòria, doncs, és veritat que durant la seva vida han viscut aventures i aquetes s'han de valorar i escoltar!

Criticarem les noves modes de pentinats- Manel

AVUI VIGILIA DE REIS UNA BONICA CANÇO DEDICADA A TOTS ELS AVIS I ÀVIES!!!!!!!!!

LLETRA DE LA CANÇÓ:

Vindran els anys i, amb els anys, la calma
que et pintarà als ulls una mirada suau.
Et faran fer un pas i, després, un altre,
seràs tota una experta a tirar endavant.
Amb tant de temps hauràs trobat un lloc agradable,
o ja estaràs un pèl mandrosa per buscar.
Rebràs tracte de senyora, o de iaia estranya
que té acollonits tots els nens del veïnat.

I seràs un sac de mals o seràs una roca.
I els moments de mirar enrere et faran gràcia i et faran mal.
I potser no seré el teu amic,
ni tindré res a veure amb si ets o no ets feliç.
Ja em veig de record mig trist que se’t creua pel cap
una mala tarda.
I potser dormiré abraçadet
a una dona a qui quasi no hauré explicat qui ets.
Potser tindrem néts malparits que se’n fotin de mi
quan no m’enteri de les coses.

Però, quan seré vell, seguiré cantant-te cançons, igual.
Caminaré lent i m’asseuré, a vegades, als bancs.
Verset a verset convocaré el teu cos llarg i blanc
i em podran veure somriure una mica per sota del nas.

Que vinguin els anys! Aquí em té la calma!
Que em jugo amb la decadència de la carn
que un raconet del menjador farà d’escenari
i que ningú sospitarà de qui estic parlant.

I que, quan seré vell, seguiré cantant-te cançons, igual.
No sé si estaré per garantir-te una gran qualitat
però creuré en un verset i em distrauré intentant-lo allargar
i em podran veure somriure una mica per sota del nas,
i em podran veure somriure una mica per sota del nas.

"LO ÚNICO QUE NOS SEPARA DE LOS ANCIANOS SON LOS DÍAS"

Andrea Guilles (escritora i guanyadora del premi Orwell) a través d'una entrevista relata com van ser dos anys i mig de la seva vida amb una persona diagnosticada d'Alzheimer al seu costat. Afirma que és molt dur veure com a un  ésser estimat, en aquest cas la seva sogra, li canvia la vida amb la malaltia que pateix. Lo complicat que és portar una vida quotidiana al costat d'una persona que no sap ni qui és, que no te memòria ni capacitat per crear una de nova. Veure com pasen els dies i va perdent cada vegada més la memória fins el punt de ser incapaç de reconèixer a la pròpia família. Finalment Andrea Guilles veu com la seva paciència es va esgotant i decideix ingressar-la en una residència tot i que Andrea està una mica en contra de les residències, perque creu que es un lloc on els padrins i padrines esperen asseguts la seva mort. Avui en dia, lluita per a que el Govern inverteixi diners en residències de qualitat amb tallers creatius, on hi hagi activitat.

A continuació us dexeim gaudir de l'entrevista fent "CLIC AQUI"

TRAILER DE LA PEL.LÍCULA: "AMANECER EN UN SUEÑO"

 

Sinopsis:

En Marcel, és abandonat per la seva mare quan tenia només sis anys. El nen creix amb el seu avi Pasqual, que li ensennya les coses més importants de la vida i li dóna l'amor que la seva mare li ha negat. Anys després, quan en Marcel té 21 anys, decideix que és el moment de fer la seva vida i planeja anar-se'n de casa amb la seva novia. Però a l'avi Pascual li diagnostiquen Alzheimer. Llavors, en Marcel decideix posposar els plans i tenir cura del seu avi, però no pensa amb els inesperats moments que viurà amb Pasqual i amb l'importantissim viatge emocional que esta a punt d'emprendre.

Reflexionem... QUIN ÉS EL PAPER DELS CUIDADORS? 

Aquesta pel.licula, ens fa reflexionar no només amb la persona que pateix la malaltia sinó també amb els cuidadors, les persones que estan al seu costat, ja que l'alzheimer és una malaltia que no només afecta al pacient, sinó que a més ho pateix qui ha d'estar al seu càrreg. S'han de suplir les necessitats del pacient, que  està incapacitat per realitzar pels seus propis mitjans les necessitats més bàsiques. A la llarga s'aprecia un visible deteriorament físic y psíquic, tant del pacient com del familiar que se'n cuida: estrès, ansietat, depressió, etc.

 Encara es poc el que s'ha descobert sobre la malaltia, també coneguda com la epidèmia del segle XXI. Afecta a un gran nombre de la població vella. Coneixemn bé els síntomes, però no es coneix la causa de la malaltia.

Actualment on ens trobem:

A Espanya actualment hi ha prop de 600.000 malalts d'Alzheimer, essent la primera entre les malalties neurodegeneratives, així com la primera causa de demència en la població vella.  

Almenys en el 80 por cent dels casos són les famílies les qui assumeixen la responsabilitat de fer-se càrreg del malalt en el seu propi domicili.  El 65% dels familiars que cuiden directament al  malalt sufriràn canvis en les seves vides. 

Per valorar adequadament l'impacte familiar i personal del fet de cuidar hem de considerar que es tracta d' una patología neurológica crònica (la supervivència mitja actual al diagnòstic és de 8 a 14 anys), incurable avui dia i degenerativa es a dir, que els seus símptomes sempre aniràn a pitjor i cap a la invalidesa funcional de la persona,  per lo que cada vezgada és major la dependència dels seus cuidadores i exigeix una dedicació més exclusiva.

El cuidador principal d' un malalt d'Alzheimer sol ser a Espanya una dona que generalment actua en solitari ja que és estranya la família en la que els membres treballen en equip i l''edat mitjana de les cuidadores d'afectats d'Alzheimer  és alta, la majoria sobrepassen els 50 anys.
Ens podem trobar en molts casos problemes en el cuidadros i cuidadores de sobrecàrrega, a continuació els nombrarem:  

En relació al malalt/a:

• Demència ja intensa o profunda
• Llarga duració des del diagnòstic de la malaltia
• Al.lucinacions, deliris o confusió.
• Incontinència
• Fets que impedeixen dormir per la nit
• etc.

En relació al cuidador/a: 

• Sense parella o amics íntims.
• Sense altra acticitat a més de cuidar.
• Sense altres familiars que visquin al domicili
• Baix nivell econòmic
• Desconeixement de la malaltia

Amb tot, podem dir que és important esta informat sobre què passa amb la malaltia, quin curs té i intentar no estar sol/a amb això com a cuidador/a. Ja que el benestar d'aquest influirà amb la cura i la millor qualitat de vida del malalt.

TRAILER DE LA PEL.LÍCULA "Y TÚ QUIEN ERES"

Sinopsis:
Els Rivero, una família que se'n va de vacances, deixa a Madrid a la seva filla Ana, que s'està preparant unes oposicions i al seu padi al que ingressen en una residència durant aquest periòde de temps. Allí Ricardo, coneixerà a l'Andrés, el seu company d'habitació i un nou amic.
Junts recordaran vivències de la juventut, algunes ternes, algunes divertides. Però a mesura que passa l'estiu, el mal de l'Alzheimer invadirà cada vegada més a Ricardo.

Parlem de l'Alzheimer

Encara que la malaltia de l'Alzheimer es caracteritza per un deteriorament progressiu de les funcions intel.lectuals, l'evolució del quadre és molt variable. Mentre que en alguns casos és molt ràpida (menys d'un any) en altres, el deteriorament de les funcions intel.lectuals es prolonga més de 15 anys. Els pacients viuen, de mitjana aproximadament uns vuit anys desprès del diagnòstic. Amb la finalitat d'ajudar a entendre els canvis que passen segons avança la malaltia i tenint en conte aquests criteris, podem establir tres estadis evolutius: lleu, moderat i sever.  No obstant, és important recordar que l' evolució dels síntomes depèn de cada persona i en quina etapa es desenvolupa gradualment al llarg de diversos anys.

QUAN SIGUI VELL/VELLA....

De vegades, no prestem l'atenció necessària a aquelles persones tant estimades... i elles ens van donar aquesta atenció quan varem ser nosaltres els qui ho vam necessitar. Ens dificulta veure com el dia a dia dels nostres éssers estimats es complica. 

Per això ens agradaria que reflexionessiu mirant aquest video i llegint la carta anònima que un pare va escriure al seu fill:

Estimat fill,

El dia que em vegis vell i ja no sigui jo, tingues paciència i intenta comprendre'm. Quan tot menjant m'embruti; quan no pugui vestir-me: tingue's paciència. Recorda les hores que vaig passar ensenyan-t'ho.

Si quan parlo amb tú repeteico les mateixes coses mil i una vegades, no m'interrompis i escolta'm. Quan tú eres petit, a l'hora de dormir, et vaig haver d'explicar mil vegades el mateix conte fins que et venia la son.

No m'avergonyeixis quan no vulgui dutcar-me, ni em renyis. Recorda quan t'havia de perseguir i les mil i una excuses que inventava per tal que volguessis banyar-te.

Quan vegis la meva ignorància davant les noves tecnologies, et demano que em donis tot el temps necessari i no em fereixis amb el teu somriure burleta.

Et vaig ensenyar tantes coses...

Menjar bé, vestir-te... i com afrontar la vida. Moltes coses són producte de l'esforç i perseverança de tots dos.

Quan en algun moment perdi la memòria o el fil de la nostra conversa, dóna'm el temps necessari per a recordar. I si no puc fer-ho no et posis nerciós, segurament el més important no era la meva conversa i l'únic que volia era estar amb tú i que m'escoltessis.

Si alguna vegada no vull menjar, no m'obliguis. Conec bé quan ho necessito i quan no.

Quan les meves cames cansades no em deixin caminar... dóna'm la teva mà amiga de la mateixa manera que jo vaig fer-ho quan tu vas donar les primeres passes. I quan algun dia et digui que ja no vull viure, que vull morir, no t'enfadis. Algun dia entendràs que això no té res a veure amb tú, no amb el teu amor, ni amb el meu.

Intenta entendre que a la meva edat ja no es viu, sinó que es sobreviu.

Algun dia descobriràs, que malgrat els meus errors sempre vaig volet el millor per tú i que vaig intentar preparar el camí que tu havies de fer.

No t'has de sentir trist, enfadat o impotent per veure'm d'aquesta manera. Estigues al meu costat, intenta entendre'm, ajuda'm com jo ho vaig fer quan tu vas començar a viure.

Ara et toca a tu acompanyar-me en el meu feixuc caminar. Ajuda'm a acabar el meu camí, amb amor i paciència. Jo et pagaré amb un somriure i amb l'immens amor que sempre t'he tingut.

t'estimo fill.