QUAN SIGUI VELL/VELLA....
De vegades, no prestem l'atenció necessària a aquelles persones tant estimades... i elles ens van donar aquesta atenció quan varem ser nosaltres els qui ho vam necessitar. Ens dificulta veure com el dia a dia dels nostres éssers estimats es complica.
Per això ens agradaria que reflexionessiu mirant aquest video i llegint la carta anònima que un pare va escriure al seu fill:
Estimat fill,
El dia que em vegis vell i ja no sigui jo, tingues paciència i intenta comprendre'm. Quan tot menjant m'embruti; quan no pugui vestir-me: tingue's paciència. Recorda les hores que vaig passar ensenyan-t'ho.
Si quan parlo amb tú repeteico les mateixes coses mil i una vegades, no m'interrompis i escolta'm. Quan tú eres petit, a l'hora de dormir, et vaig haver d'explicar mil vegades el mateix conte fins que et venia la son.
No m'avergonyeixis quan no vulgui dutcar-me, ni em renyis. Recorda quan t'havia de perseguir i les mil i una excuses que inventava per tal que volguessis banyar-te.
Quan vegis la meva ignorància davant les noves tecnologies, et demano que em donis tot el temps necessari i no em fereixis amb el teu somriure burleta.
Et vaig ensenyar tantes coses...
Menjar bé, vestir-te... i com afrontar la vida. Moltes coses són producte de l'esforç i perseverança de tots dos.
Quan en algun moment perdi la memòria o el fil de la nostra conversa, dóna'm el temps necessari per a recordar. I si no puc fer-ho no et posis nerciós, segurament el més important no era la meva conversa i l'únic que volia era estar amb tú i que m'escoltessis.
Si alguna vegada no vull menjar, no m'obliguis. Conec bé quan ho necessito i quan no.
Quan les meves cames cansades no em deixin caminar... dóna'm la teva mà amiga de la mateixa manera que jo vaig fer-ho quan tu vas donar les primeres passes. I quan algun dia et digui que ja no vull viure, que vull morir, no t'enfadis. Algun dia entendràs que això no té res a veure amb tú, no amb el teu amor, ni amb el meu.
Intenta entendre que a la meva edat ja no es viu, sinó que es sobreviu.
Algun dia descobriràs, que malgrat els meus errors sempre vaig volet el millor per tú i que vaig intentar preparar el camí que tu havies de fer.
No t'has de sentir trist, enfadat o impotent per veure'm d'aquesta manera. Estigues al meu costat, intenta entendre'm, ajuda'm com jo ho vaig fer quan tu vas començar a viure.
Ara et toca a tu acompanyar-me en el meu feixuc caminar. Ajuda'm a acabar el meu camí, amb amor i paciència. Jo et pagaré amb un somriure i amb l'immens amor que sempre t'he tingut.
t'estimo fill.
