TRAILER DE LA PEL.LÍCULA "Y TÚ QUIEN ERES"

Sinopsis:
Els Rivero, una família que se'n va de vacances, deixa a Madrid a la seva filla Ana, que s'està preparant unes oposicions i al seu padi al que ingressen en una residència durant aquest periòde de temps. Allí Ricardo, coneixerà a l'Andrés, el seu company d'habitació i un nou amic.
Junts recordaran vivències de la juventut, algunes ternes, algunes divertides. Però a mesura que passa l'estiu, el mal de l'Alzheimer invadirà cada vegada més a Ricardo.

Parlem de l'Alzheimer

Encara que la malaltia de l'Alzheimer es caracteritza per un deteriorament progressiu de les funcions intel.lectuals, l'evolució del quadre és molt variable. Mentre que en alguns casos és molt ràpida (menys d'un any) en altres, el deteriorament de les funcions intel.lectuals es prolonga més de 15 anys. Els pacients viuen, de mitjana aproximadament uns vuit anys desprès del diagnòstic. Amb la finalitat d'ajudar a entendre els canvis que passen segons avança la malaltia i tenint en conte aquests criteris, podem establir tres estadis evolutius: lleu, moderat i sever.  No obstant, és important recordar que l' evolució dels síntomes depèn de cada persona i en quina etapa es desenvolupa gradualment al llarg de diversos anys.

QUAN SIGUI VELL/VELLA....

De vegades, no prestem l'atenció necessària a aquelles persones tant estimades... i elles ens van donar aquesta atenció quan varem ser nosaltres els qui ho vam necessitar. Ens dificulta veure com el dia a dia dels nostres éssers estimats es complica. 

Per això ens agradaria que reflexionessiu mirant aquest video i llegint la carta anònima que un pare va escriure al seu fill:

Estimat fill,

El dia que em vegis vell i ja no sigui jo, tingues paciència i intenta comprendre'm. Quan tot menjant m'embruti; quan no pugui vestir-me: tingue's paciència. Recorda les hores que vaig passar ensenyan-t'ho.

Si quan parlo amb tú repeteico les mateixes coses mil i una vegades, no m'interrompis i escolta'm. Quan tú eres petit, a l'hora de dormir, et vaig haver d'explicar mil vegades el mateix conte fins que et venia la son.

No m'avergonyeixis quan no vulgui dutcar-me, ni em renyis. Recorda quan t'havia de perseguir i les mil i una excuses que inventava per tal que volguessis banyar-te.

Quan vegis la meva ignorància davant les noves tecnologies, et demano que em donis tot el temps necessari i no em fereixis amb el teu somriure burleta.

Et vaig ensenyar tantes coses...

Menjar bé, vestir-te... i com afrontar la vida. Moltes coses són producte de l'esforç i perseverança de tots dos.

Quan en algun moment perdi la memòria o el fil de la nostra conversa, dóna'm el temps necessari per a recordar. I si no puc fer-ho no et posis nerciós, segurament el més important no era la meva conversa i l'únic que volia era estar amb tú i que m'escoltessis.

Si alguna vegada no vull menjar, no m'obliguis. Conec bé quan ho necessito i quan no.

Quan les meves cames cansades no em deixin caminar... dóna'm la teva mà amiga de la mateixa manera que jo vaig fer-ho quan tu vas donar les primeres passes. I quan algun dia et digui que ja no vull viure, que vull morir, no t'enfadis. Algun dia entendràs que això no té res a veure amb tú, no amb el teu amor, ni amb el meu.

Intenta entendre que a la meva edat ja no es viu, sinó que es sobreviu.

Algun dia descobriràs, que malgrat els meus errors sempre vaig volet el millor per tú i que vaig intentar preparar el camí que tu havies de fer.

No t'has de sentir trist, enfadat o impotent per veure'm d'aquesta manera. Estigues al meu costat, intenta entendre'm, ajuda'm com jo ho vaig fer quan tu vas començar a viure.

Ara et toca a tu acompanyar-me en el meu feixuc caminar. Ajuda'm a acabar el meu camí, amb amor i paciència. Jo et pagaré amb un somriure i amb l'immens amor que sempre t'he tingut.

t'estimo fill.

QUAN LA MEMÒRIA ES PERD.

Aquest curt mostra una situació d'un padrin i una padrina,

QUE ET TRANSMET?

 

  

LA IMPORTÀNCIA DE LA MEMORIA.       

Que entens per memòria?  Abans es creia que la memoria era un fidel reflex de la realitat però avui en dia, sabem que la memòria esta lluny d'aquest concepte i l'únic que conserva es l'efecte que els successos quotidians tenen en el nostre cervell, el sentit que tenen per nosaltres, les emocions que desperten, etc. això, és el que interessa al cervell i no la realitat tal com és.  

La memòria per tant, no és una rèplica de la realitat, sino una rèplica de com el cervell ha experimentat aquesta realitat. Nomès quan la memòria es perd és possible ser conscient de la importància que té per a les nostres vides. 

Quasevol cosa que percebem és comparada de forma immediata i inconscient amb el continguts de la nostra memòria per reconeixerla i/o prendre una decisió al respecte. Sense memòria ni podem orientar-nos en el nostre entorn ni treure profit de la nostra experiència passada. Quedem en mans de les circunstàncies del moment, ens trobem amb un present etern, incapaços d'aprofitar les experiencies passades.

Quan es perd  la memòria es perd molt més que un record, es perd la identitat.