AVUI VOLEM MOSTRAR-VOS UN ARTICLE D'OPINIÓ!
AQUEST ÉS ESCRIT PER LA TERAPEUTA OCUPACIONAL MIRIAM RIGUAL.
ESTEU D'ACORD? OPINEU I COMENTEU!
La societat és extremadament dinàmica i canviant, en conseqüència, podria afirmar que la família d'avui no és la mateixa que la família del passat. Lamentablement són els nostres padrins els quals pateixen més els canvis d'estil de vida.
AQUEST ÉS ESCRIT PER LA TERAPEUTA OCUPACIONAL MIRIAM RIGUAL.
ESTEU D'ACORD? OPINEU I COMENTEU!
La societat és extremadament dinàmica i canviant, en conseqüència, podria afirmar que la família d'avui no és la mateixa que la família del passat. Lamentablement són els nostres padrins els quals pateixen més els canvis d'estil de vida.
Tanmateix mai vam pensar que la lluita de la dona per la igualtat i la incorporació en el món laboral ens portaria fins la ruptura del clàssic model familiar i la consegüent adaptació de la societat.
Quant als padrins que avui en dia es troben sense un familiar directe que s'encarregui de la cura que necessita una persona depenent, no podem fer res més que adaptar-se a alguna de les residències geriàtriques escollides per el familiar. Però això té les seves conseqüencies per a la persona:
D'una banda, cal parlar sobre el gran sentiment d'abandonament que probablement sofriran, ja que, sobretot les àvies, sempre han tingut la cura del familiar, però ara els seus familiar no poden tindre cura d'ells.
D'altra banda, hem de reflexionar sobre la senectut: inevitablement la darrera etapa de la vida. Deu de ser molt difícil assumir que segurament aquesta residència tan gran, impersonal, freda i desconeguda serà la ultima llar.
Així dons, la persona podria sofrir una sèrie de problemes emocionals i psicològics: depressió (un dels síndromes geriàtrics mès important), ansietat, solitud, por, aïllament, apatia..
A més, la població geriàtrica pateix una o més malalties cròniques que afecten greument la seva salut i autonomia personal (demència, parkinson, malalties cardio-pulmonar, etc.)
Per concloure, és necessari que tot el personal treballador de les residències geriàtriques estigui adequadament qualificat per treballar amb la població geriàtrica. Així com unes instal.lacions correctament adaptades a les necessitats del col.lectiu amb el fi de potenciar la autonomia personal. Tot aixó amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida en els últims anys de vida dels padrins i padrines.
Ei! Molt bona iniciativa i molt interessant el bloc! Perquè la gent gran mereix tota la nostra estima i respecte.
ResponEliminaSi ens escoltessim més a la gent gran, potser en serviria per caure menys vegades en els mateixos errors..
ResponEliminaUna excel.lent reflexió de la realitat. Crec que les residències són de gran utilitat avui en dia per a les famílies que no poden encarregar-se dels seus pares, avis, tiets.. ja sigui pel seu grau de dependència o per falta de temps i/o dedicació. Però si una residència ha de ser el seu dia a dia fins que ens deixin penso que hauriam d'ajudar-los i a visitar-los constanment.. en fi com si siguessin a casa. La majoria els olvida i creent que ja estan ben cuidats i no necessiten res, pero ells només els i fa falta la riatlla dels seus.
ResponElimina